Statement

Jaume Orejuela va jugar al Tetris. Vol morir per Infoxicació amb les més de 350.000 fotos que acumula a iCloud. El 2014 va plorar davant la Dona amb cafetera de Cézanne al Museu d'Orsay de París. Ha dibuixat la silueta de les Illes Balears amb un fil vermell de 50 quilòmetres pels carrers de Manhattan, utilitzant diferents tipus de mapes superposats. Una vegada va passar una setmana a Berlin i no va visitar cap monument, cap museu, cap bar de moda, només va caminar amb els amics. Té una app que escolta el seu cos i una web que escolta el seu estudi de creació. S'interessa molt per la seva pròpia obra i la utilitza de manera autoreferencial. Jaume somia en tercera persona.

Utilitza l'anglès com a llengua base per a presentar els seus projectes: Backup, Information Overload, Map Overlay, Cross-References, Error Universal, Wifi on the Beach, One Thing Will Not Replace The Other i Task and Construct. Tots s'articulen al voltant d'una idea, com si cada projecte fos una mateixa pregunta formulada amb instruments diferents. Aquest flux de pensament prové de la recerca dels darrers anys al voltant de la creació, gestió i emmagatzematge de la informació en entorns culturals i de l'ús de tècniques i tecnologies aplicades a la producció d'obres d'art.

L'obra resulta d'una operació senzilla: prendre la quantitat de dades que cadascú genera cada dia, fotografies, ubicacions, hàbits, errors, i tractar-la amb el mateix respecte que un pintor del segle XIX hauria tractat un cel d'estiu. La diferència és que ara el cel és un núvol i el pinzell és un script.

Treballa al seu estudi a Horta 24, a Pollença.